LACOMBA Produccions

20/12/2025

17/12/2025

La nostra darrera maquetació. Ja ho diguérem quan férem la tesi: increïble el patrimoni que encara hi ha a segons quina parròquia de Mallorca! Encara sort que hi ha gent com Jaume Andreu que en dona compte. Aquest divendres a l’esgléssia, a les 20:00h.

Ajuntament Petra, Bisbat de Mallorca, Consell de Mallorca; Miquela Forteza Oliver

11/12/2025

Wow…

Apple’s new patent reveals a modular camera system with interchangeable lenses. A slim core device snaps into a dedicated photography module, hinting at a major shift in mobile filmmaking.

23/11/2025

Victor Vasarely (1906–1997), born Győző Vásárhelyi in Pécs, Hungary, was a pioneering artist and the father of Op Art, renowned for his geometric abstractions that create optical illusions through contrasting colors, patterns, and lines. After studying at Budapest's Podolini-Volkmann Academy and briefly at the Bauhaus-influenced Muhely workshop, he moved to Paris in 1930, where he worked as a graphic designer before fully embracing pure abstraction in the 1940s. His iconic works, like the "Vega" series, explore perception and movement, influencing Kinetic Art and earning him acclaim at documenta exhibitions in the 1950s and 1960s. Vasarely's philosophy emphasized art's democratic potential, leading to public commissions worldwide.

In 1972, Renault commissioned Vasarely—collaborating with his son Yvaral (Jean-Pierre Vasarely)—to redesign its longstanding diamond-shaped losange logo, which dated back to 1925. This urgent project followed a 1971 prototype that plagiarized a supplier's design, sparking legal issues. The resulting emblem, a sleek, three-dimensional losange formed by interlocking white and black parallelograms, evoked speed, dynamism, and modernity through Op Art's illusory depth. Debuting on the Renault 5, it symbolized the brand's forward-thinking era, remaining in use until 1992 and inspiring subsequent iterations, including today's stylized version. This fusion of art and industry underscored Vasarely's belief in accessible, functional aesthetics.

30/09/2025

A banda de encantar-me l’expressió, sempre m’havia intrigat d’on sortia … IVA > “el chocolate del loro” 👇

Bon dia, Gemini
Sabries dir-me l’origen de l’expresió coloquial referent al impost IVA?: “el chocolate del loro”

Bon dia! És una pregunta molt interessant.

L'expressió "el chocolate del loro" s'utilitza col·loquialment en referència a l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a Espanya, sovint en el context de les deduccions o les diferències entre tipus impositius, per a designar una quantitat o un estalvi que és insignificant o de poca rellevància en comparació amb el total o amb despeses o problemes molt més grans.
El significat general de l'expressió és: fer una retallada o un esforç en un aspecte molt petit o trivial, sense abordar els problemes o les despeses principals. És a dir, un estalvi o una mesura que a penes té impacte real.

Origen de l'expressió:

L'origen de la dita es remunta al segle XVIII a Espanya, i està lligada a la figura dels anomenats "indianos" (espanyols que havien fet fortuna a Amèrica i tornaven a la península).

1. Ostentació: Aquests indians, per fer ostentació de la seva riquesa, tenien costums luxosos, com ara oferir tasses de xocolata (un producte car, provinent d'Amèrica) als seus convidats. Com a símbol addicional de luxe, era habitual que tinguessin un lloro exòtic, al qual també donaven un tros de xocolata per picotejar a la seva gàbia.

2. Ruïna i retallades: Quan aquestes famílies començaven a tenir problemes econòmics i necessitaven retallar despeses, intentaven mantenir la façana de riquesa. Per tant, no eliminaven la xocolata per als convidats (ja que això demostraria la seva pobresa), però sí que decidien eliminar el tros de xocolata que donaven al lloro, un estalvi insignificant en el còmput global de les seves despeses.

Així, l'expressió va néixer per a referir-se a aquesta acció d'estalviar en la despesa més petita i ridícula per mantenir l'aparença, obviant els grans focus de despesa, i per extensió, ha passat a significar una reducció o mesura irrellevant per arreglar un gran problema.

Aplicat a l'IVA, fa referència a quantitats o canvis que no suposen una diferència substancial en la recaptació o en l'economia general.

19/09/2025

PRINCIPI DE MÍNIM PRIVILEGI

Aquest principi diu que s’ha de concedir a una persona o sistema el nivell d'accés més baix possible per tal que pugui realitzar la seva tasca.

20/05/2024

Jimmy Wales, creador de la Wiki i 'BDFL' ('Benevolent Dictator for Life' 😝) em dona les gràcies en un amable missatge 😻:

https://es.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Wales
https://es.wikipedia.org/wiki/Benevolent_Dictator_for_Life

04/03/2024

Idò sí, demà 5 de març de 1999 es va constituir l'empresa. 25 aniversari... qui ho hagués dit i qui ho diria. Així és que m'he permès regalar-me un llibre anticipadament.

La veritat és que crec que no vaig canviar de dentista ben a posta. Quan la primera oficina a Enric Alzamora el tenia al costat i només havia de fer unes passes, però ara vivint i fent feina a So N'Espanyolet he de travessar tota Palma per arribar-hi. Una excusa ben ideal per fer un poc de turista de retorn. Com que tenia cita a primera hora encara no eren les deu i he hagut de fet una mica de temps. Havia de passar per allà i veure un catàleg, però no recordava quin. Només entrar, l'he trobat tot d'una.

Museu Fundació Juan March és dels Museus/Fundació/Centres Expositius que posa a disposició en línia versions digitals dels catàlegs. Amb marques d'aigua: almenys per fullejar o pels estudiants és ideal. Sincerament, no sé per què no ho fa tothom. Tenir-ho en paper pots pensar que és poc pràctic i també un petit luxe. Si vols veure imatges, com és el cas, sens dubte paper si pots. I mare meva quina edició més cuidada. Una exquisidesa! Pràcticament, 500 pàgines. Un disseny, maquetació, i producció final boníssima. Amb aquesta originalíssima enquadernació i amb els cantons de la part interior arrodonits (mai ho havia vist amb unes dimensions així). Només fullejant i sense llegir els textos té una pintassa.

A més a més, tractant-se d'un aniversari, el títol tenia gràcia: frase de Faust... És un bon recull pels que són profans al tema i, per la qual cosa, també és ideal per regalar. No és pagar per riure! Si et sembla car, n'estic segur que no guanyen ni un cèntim amb una edició així. Tampoc crec que sigui la idea per a una fundació.

22/12/2023

"Este proceso que ha durado tres años ha sido básicamente para defender a las personas que de alguna manera crean contenido y que nos cuesta mucho salir adelante como para que encima nos roben el trabajo", ha añadido Pereira.

Durante los días más calientes, políticamente hablando, de las largas semanas de confinamiento que vivimos en 2020 Vox elevó el tono contra el gobierno

12/12/2023

Ara resbostejant i organitzant carpetes d'imatges per una feina, m'he trobat amb aquesta del 2014. Venia de fer reportatge d'arquitectura al centre històric i cap de tornada no vaig poder evitar-ho...

Llàstima que l'estructura, segons ens va comentar Judit Vega al seu recorregut Open House, fa uns anys se'n va anar a porgar fum amb una ventada. Era molt virgera!

26/10/2023

Encara falta una mica perquè acabi l'any, però sens dubte una de les feines amb la que hem passat més gust dels darrers temps. Mai havíem maquetat una tesi doctoral. De fet, 'ses darreres' que ho arribéssim a fer alguna vegada...

Ara que poden presentar-se en digital és molt important aprofitar al màxim el potencial del format. L'organització del material és fonamental per després poder accedir fàcilment als continguts de forma ràpida i intuïtiva. I en Jaume, ho ha posat molt, molt, molt fàcil. Quatre, cinc mesos de planificació i només tres setmanes d'execució.

"El conjunt patrimonial de l'església parroquial de Sant Pere de Petra (Mallorca)", de Jaume Andreu Galmés.

https://www.tdx.cat/handle/10803/689191 =434

Universitat de Lleida (UdL)

Si algú de vosaltres li interessa el patrimoni cultural, ni us podeu imaginar el que encara atresoren algunes parròquies de Mallorca! Una vertadera llàstima el poc conegut que és i l'àmpliament ignorat que està.